Cinema
CINEMA SOVIÈTIC
Introducció
Entenem com a Cinema Soviètic aquell que sorgeix després de la revolució bolxevic. Aquesta canvià radicalment l’orientació de la producció cinematogràfica a Rússia (cinema rus), la qual va ser nacionalitzada el 1919. Tot i que el cinema soviètic es va posar al servei de la revolució , no va limitar l’experimentació i la creació personal. En general, parlaven sobre, com ja he dit, sobre la ideologia que s’havia aixecat en la revolució. Així s’aconseguia fer propaganda del comunisme. Però en general, com és un corrent que sorgeix post-revolució bolxevic, les pel·lícules van bàsicament d’aquesta. La frase de Lenin, «el cinema és per a nosaltres, de tots els arts, el més important», va fer la volta al món. Ja que El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat, o sobre el cinema com a obra d'art, el cinema com a propaganda o el cinema com a objecte d'espectacle. La fama mundial del cinema mut soviètic revolucionari ha emmascarat tanmateix l'existència, sota el règim tsarista, d'un ric cinema rus, avui descobert per les filmoteques.
Context històric
El cinema soviètic va aparèixer a voltants del 1922, l’any de l’establiment de la Unió Soviètica, la qual atravessava uns moments difícils, donats per els antecedents polítics d’aquesta una gran sequía que va suposar una pèrdua del 22 % de les collites, la qual va portar a una moments complicats per a la població Russa. L’any 1917 Rússia va travessar una primera revolució, la Revolució de Febrer, dirigida per Aleksandr Kérenski , que va portar a l’enderrocament de l’imperi tsarista dels Romanov. Amb l’enderrocament de l’antic i l’exili de Nicolás II, Vladímir Lenin va tornar de l’exili, la qual cosa va enfortir la posició dels bolxevics, una secció radicalitzada dins del partit socialdemòcrata obrer rus. Es va instaurar un govern provisional, liderats per una coalició de varis partits polítics de diferents ideologies, fins la presa de poder dels bolxevics en la Revolució d’Octubre. Amb la unió de les repúbliques socialistes de Rússia, Transcaucasia, Ucrania i Bielorrusia es va formar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Amb la creació d’aquesta unió va començar la industrialització i Rússia va passar a ser un país encara encallat en l’Antic Règim passada la Segona Revolució Industrial, a ser una potència mundial juntament amb EEUU.
Origens
La revolució bolxevic del 1917 va marcar una nova etapa en la història de Rússia i en el desenvolupament del cinema nacional. Després de la victòria dels comunistes, el líder de la revolució Vladímir Lenin va pronunciar la seva famosa frase: "De totes les arts, el cinema és per a nosaltres la més important". Amb aquesta afirmació Lenin volia dir que per aquella època el cinema (juntament amb la ràdio) era el mitjà de comunicació més eficaç per a la formació de les masses, ja que gairebé el 80% de la població russa era analfabeta. El cinema es va convertir en l'art oficial del règim, convertint-se en un mitjà de propaganda. Donat l'interès que el nou govern tenia al cinema, al 1919 va nacionalitzar la indústria cinematogràfica i va crear una escola destinada a formar tècnics i artistes, va dotar als cineastes soviètics dels mitjans necessaris per desenvolupar la seva feina i crear pel·lícules i documentals que no només busquessin l'entreteniment, sinó que també servissin per adoctrinar, motivar i explicar a la societat l'ideari soviètic.
Característicques:
Extrem avantguardisme i experimentació formal especialment en el muntatge.
En les pel·lícules soviètiques el cineasta juga amb l'espai i el temps, manipulant a la seva voluntat.
Crea un llenguatge basat en la foto fixa, en l'associació d'imatges simbòliques per transmetre emocions i idees (l'efecte Kulechov).
El gran protagonista és el poble com a col·lectiu. Desapareix el protagonista-individu.
El cinema es converteix en un recurs didàctic i propagandístic.
Reflecteix un realisme cru, gairebé documental.
La narració cinematogràfica s'estructura en actes.
Busca donar al públic rus gairebé analfabet tant cultura com idees polítiques.
Aquest corrent estava en contra de l'ús creatiu del cinema sonor.
Repercussions
Els cineastes russos van tenir una gran influencia en el cinema, promoguent grans avenços en l’estudi teòric del cinema. Els seus escrits encara s'utilitzen en diferents institucions educatives. Per als brasilers, les regles de reunió i preocupació social es van centrar profundament en la creació d’un llenguatge complet que conduiria al Cinema Novo.
Glauber Rocha va utilitzar els principis ideològics del cinema rus per formar la seva teoria, veiem que en ambdós el cinema va ser l'instrument pedagògic i ideològic de la formació cultural.
A més, l'edició russa ha influït en tot, des del nord-americà Alfred Hitchcock (que va aplicar els principis de "l'efecte Kulechov"). Explicació efecte kukechov: L'audiència projecta les seves pròpies emocions a la cara de l'actor basant-se en cànons de representació d'expressió facial. Els codis que es llegeixen a les imatges de la sopa, el taüt i la nena implica relacionar-los amb sentiments com la necessitat, la tristesa i la felicitat respectivament. L'efecte perceptiu produït amb la successió d'imatges és ràpid, inconscient i quasi automàtic fins a artistes francesos d'avantguarda com Jean-Luc Godard. Prova d'això va ser que el 1968 Godard i Jean-Pierre Gorin van crear el col·lectiu Dziga Vertov, amb el propòsit de fer pel·lícules polítiques des de la producció fins a la finalització.
Per tant, el llegat dels cineastes soviètics roman en el cinema contemporani a molts nivells: comercial, polític, acadèmic. Les tècniques d'edició aplicades durant aquest moviment encara es poden trobar a la majoria de les pel·lícules actuals, ja siguin de ficció o documentals. La forma en què veiem i entenem les pel·lícules no seria la mateixa sense aquestes contribucions, especialment pel que fa al paper del conflicte dins del muntatge. Al capdavall, citant Eisenstein: "És tasca de l'art revelar les contradiccions de l'existència". La contemplació d'una cinta no és un cas d'estímul-resposta, sinó que l'espectador és un participant actiu en el procés de creació de significats..
Pel·lícules i autors
(Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1925
És una pel·lícula soviètica muda de 1928 dirigida per Serguei Eisenstein i Grigori Aleksandrov en què es narra el començament de la revolució soviètica a Petrograd. Originalment estrenada com Octubre a la Unió Soviètica, la pel·lícula va ser re-editada i llançada en altres països com Deu dies que van transformar el món, nomenat després del llibre de John Reed sobre la revolución.
Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927
La fi de Sant Petersburg és una pel·lícula muda de 1927 dirigida pel director soviètic Vsèvolod Pudovkin. La pel·lícula, produïda per Mezhrabpom, va ser concebuda per commemorar el 10è aniversari de la revolució d'octubre i és un dels treballs més coneguts de Pudovkin.
El 1969, Mosfilm va crear una versió restaurada de la pel·lícula, incorporant-li una banda sonora.
La fi de Sant Petersburg forma part de la "Triologia Revolucionària" de Pudovkin, completada amb La mare (1926) i Tempesta sobre Àsia (1928)
Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925
El cuirassat és una pel·lícula muda dirigida pel cineasta soviètic rus Serguei Eisenstein i estrenada el 1925. És considerada una de les grans obres mestres de la història del cinema. El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa i repercutirà en l'Imperi rus.
Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926
Neorealisme
Que es?
El neorealisme italià va ser un moviment narratiu i cinematogràfic que va sorgir a Itàlia durant la postguerra de la Segona Guerra Mundial, és a dir, a partir de 1945. El concepte de neorealisme va ser creat el 1943 per l'escriptor, dramaturg i crític de cinema italià Umberto Barbaro.
Context històric
El moviment del neorealisme es desenvolupa a la itàlia posterior als vint anys de dictadura feixista de Mussolini (1922-1943) i de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), ocupada per les forces d’alliberament anglo-nordamericanes. En aquest moment, Itàlia es trobava en un procés de reconstrucció de tots els problemes socials i econòmics que va deixar la guerra i de “desintoxicació” de l’educació i els medis que va causar la dictadura. Degut a la falta de diners i a tots els problemes que van causar a Itàlia aquests esdeveniments, no hi havia suficient per reconstruir els estudis de gravació ni per adquirir material per a cinema de bona qualitat (degut a que els pocs recursos que hi havien s’utilitzaven per a coses més prioritàries), i és per això que les pel·lícules del moviment neorealista van ser filmades amb molt pocs recursos i un pressupost molt baix.
Característiques
Va tenir com a objectiu mostrar condicions socials més autèntiques i humanes, allunyant-se de l'estil històric i musical que fins llavors havia imposat la Itàlia feixista (1922-1945).
No hi havia diàlegs i per tant les expressions facials dels actors eren un element clau per comprendre els sentiments dels personatges.
El neorealisme li va donar més importància als sentiments dels propis personatges que a la composició de la trama.
La improvisació com a manera de descriure la realitat.
Els directors recorren a actors no professionals.
Tot és bastant flexible i canviant.
Totes les cintes expressaven una necessitat de sinceritat, de descripció crua de la realitat; I sempre amb un fi didàctic a nivell moral.
Rebutgen l'ús de maquillatge i vestuari "fals".
Pel·lícules rodades al carrer, sense llums artificial.
Pressupostos molt baixos.
Protagonistes de classes humils amb preocupacions quotidianes i històries íntimes.
Busca mostrar i denunciar els problemes socials i les injustícies.
Tècnica
Pel que fa a la posada en escena i a l’ús de recursos tècnics, el Neorealisme és molt senzill, ja que, ademés de que no tenien gaire pressupost, tenien la intenció de crear un estil més simple, mostrar les coses tal i com són, sense cap edició ni adorn.
En comptes de rodar en estudis de gravació, gravàven en ambients naturals i escenaris reals sense cap tipus de decoració com el carrer. Van reduir la il·luminació al mínim i tenien un estil fotogràfic força bast. No solien recollir el so en directe, sinó que preferien realitzar doblatges en postproducció, ja que això permetia més mobilitat a la càmera.
També es van començar a veure moviments amb càmera en mà. Van intentar reduir al mínim la fragmentació de les escenes i fer-les més llargues, ja que la seva intenció era mostrar una realitat sense talls, respectant la continuïtat
Exemples cinematografics
Ossessione (1942), Luchino Visconti.
Roma, città aperta (1945), Roberto Rossellini
Germania, anno zero (1948), Roberto Rossellini.
Ladri di biciclette (1948), Vittorio De Sica.
DOGMA 95
Que es?
En poques i simples paraules podem dir que un dogma és una afirmació, ja sigui de contingut religiós, social, filosòfic o el sigui, el contingut és considerat veritable en si mateix i sense necessitat de sotmetre'ls a prova o rigor científic algun. En resum, són "veritats" que no accepten prova en contra i per tant han de ser respectades sense discussió. Veiem aquesta paraula indiscutible i fins i tot evident.
Context històric
Ciència i Tecnologia
Internet
Comença el projecte del genoma humà
Temença (exagerada) de problemes informàtics deguts a l'efecte de l'any 2000.
Guerres, Economia i Política
Reunificació d'Alemanya (1990).
Desmembrament de la Unió Soviètica (1991).
Desenvolupament del GATT i la WTO.
Guerra dels Balcans 1991-1995
Comença el procés de pau a Irlanda del Nord.
ETA atura els atemptats durant XXX mesos.
Desastres
Atemptat d'Omagh, comès per l'IRA Autèntic (1997).
Música
Música grunge.
Popularització de l'anomenat Rock Català.
Aparició del britpop.
El vot de castedat
El rodatge ha de realitzar-se en exteriors. Accessoris i decorats no poden ser introduïts (si un accessori en concret és necessari per a la història, caldrà triar un dels exteriors en els quals es trobi aquest accessori).
El so no ha de ser produït separat de les imatges i viceversa. No es pot utilitzar música, excepte si està present en l'escena en la qual es roda.
La càmera ha de sostenir-se amb la mà. Qualsevol moviment -o immobilitat- aconseguit amb la mà estan autoritzats.
La pel·lícula ha de ser en color. La il·luminació especial no és acceptada. Si hi ha poca llum l'escena ha de ser tallada o bé es pot muntar només una llum sobre la càmera.
Els trucatges i filtres estan prohibits.
La pel·lícula no ha de contenir cap acció superficial. Morts, armes, etc., en cap cas.
Els canvis temporals i geogràfics estan prohibits. És a dir, que la pel·lícula succeeix aquí i ara.
Les pel·lícules de gènere no són vàlides.
El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm.
El director no ha d'aparèixer en els crèdits.
Objectius
S'aspirava a aconseguir, en termes de Von Trier, "El cinema del segon segle" (recordem que les arrels del cinema poden trobar-se cap a finals de 1895 amb els germans Lumière). Aquest nou cinema, o nova forma de concebre-ho, s'emplaçava sota determinades premisses l'objectiu principal era el de contrarestar aquelles produccions (majorment occidentals - Hollywoodense) on els escenaris resultaven previsibles, els guions trivials, la tecnologia un element desnaturalitzador i principalment, on qui semblava dirigir el destí del setè art era la taquilla (mercat) i no el talent o creativitat.
Pel·lícules, directors i actors
TÍTOL ORIGINAL: Festern (1988)
DIRECTOR: Thomas Vinterberg
ACTORS: Henning Moritzen, Ulrich Thomsen, Thomas Bo Larsen, Birthe Neumann, Trine Dyrholm
SINOPSIS: Els Klingenfeldt, una família de l'alta burgesia danesa, es disposen a celebrar el seixanta aniversari del patriarca, un home de trajectòria i reputació irreprotxable. No obstant això, els seus tres fills, encara que molt diferents entre si, estan disposats a aprofitar l'ocasió per treure a la llum els draps bruts de la família.
Avantguardes Estadounidenses
Que es?
Les avantguardes estadounidenses, també conegudes com a cine underground americà, són un corrent cinematogràfic inscrit dins les avantguardes, directament oposat al cinema clàssic de Hollywood. Es un tipus de cinema artesanal, no necesariament narratiu, amb una elevada autoconciencia artistica i distribució propia.
Context historic
Els orígens del cinema underground americà es situen en la década de 1940. El centre de les avantguardes cinematográficas es troben a Nova York, ja que Estats Units d'Amèrica era considerat el bressol del modernisme, el desenvolupament econòmic i el liberalisme. En aquesta època començen a apareixer les primeres productores de cinema més importants (Metro, Paramount, Warner...) i les primeres discogràfiques de venta massiva.
Directors
Maya Deren
Jonas Mekas
Keneth Anger
Pel·licules
Meshes of the afternoon (1943)
Lost, Lost, Lost (1976)
Scorpio Rising (1963)
Marty (1955)
Expresionisme
Que es?
L’expressionisme és una corrent artística que va aparèixer en els últims anys del segle XIX i a principis del XX com una reacció davant dels models que havien prevalgut a Europa des del renaixement, particularment en les acadèmies de Belles Arts. L’expressionisme no només va dominar a les arts plàstiques, a la música i a la literatura, sinó que també va estar present en la majoria de les produccions cinematogràfiques alemanyes d’aquella època. És sobre la proposta de crítica i oposició al positivisme que es projecten moltes de les línies de força dels expressionistes.
Context històric
L’expressionisme és una corrent artística que va aparèixer en els últims anys del segle XIX i a principis del XX com una reacció davant dels models que havien prevalgut a Europa des del renaixement, particularment en les acadèmies de Belles Arts.
L’expressionisme no només va dominar a les arts plàstiques, a la música i a la literatura, sinó que també va estar present en la majoria de les produccions cinematogràfiques alemanyes d’aquella època.
És sobre la proposta de crítica i oposició al positivisme que es projecten moltes de les línies de força dels expressionistes.
Característiques:
Blanc i negre
Èpoques antigues
Maquillatge blanc i marcat
Leitmotif (quan sempre que surt un personatge en concret s’usa una música determinada)
Àngles extravagants
Ús de cartells explicatius
Temàtica tètrica
Busca que l’espectador es submmergeixi en un món fred, gòtic fosc i violent
Personatges misteriosos i “siniestros”
Actituds deformades i exagerades
Ús de moltes ombres
Mud
Vestuari:
Capes, barrets de copa i dits llargs
Directors
- Friedrich Wilhelm Murnau
- Fritz Lang:
- Georg Wilhelm Pabst
Pel·lícules
Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926)
Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)
Das Kabinet des Dr. Caligari / El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)
Der Golem, wie er in die Welt kam / El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
Surrealisme
Que es?
El cinema surrealista és aquell al qual s'apliquen els conceptes i tècniques pròpies del Surrealisme, moviment artístic i literari sorgit a França el 1919 al voltant de la personalitat del poeta André Breton. El surrealisme va ser un «moviment literari i artístic que busca transcendir el real a partir de l'impuls psíquic de l'imaginari i l'irracional», que el seu primer manifest va ser signat per André Breton en 1924. Es considera el seu antecedent immediat, el dadaisme, com a oposició a la raó positivista i rebel·lió contra les convencions literàries burgeses. Els escrits surrealistes pretenien expressar la veritat mitjançant l'anomenada escriptura automàtica, que omet les correccions racionals. Els escrits surrealistes es basen en la utilització d'imatges per a l'expressió d'emocions. En la pintura, va tenir el seu element més popular a Salvador Dalí.
Context històric
És el període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el Crac del 29 d’Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixistes europeus comencen a ser escoltats i a alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou corrent artístic avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors respecte a l’art del passat.Espanya es troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran tensió entre dretes i esquerres.
Durant els primers anys del segle XX, es va fer el primer viatge espacial.
En quant a la medicina, es van fer nombrosos avenços com els antibiòtics, anticonceptius, i transplant d'òrgans. A més a més, es va poder descriure la estructura química del ADN i es va desarrollar la biología molecular.
Com a noves incorporacions a la vida cotidiana, van aparèixer els aerodinàmics, i la electricitat va arribar a les ciutats, junt amb l'electrònica (ràdio, televisió, telèfon, transistor, etc.) i es va desarrollar el funcionament dels electrodomèstics (rentadora, frigorífic, forn elèctric, etc.)
Característiques
Provinent de la poesia i de les arts plàstiques
De caràcter cubista i dadaista.
Utilització de temes recurrents: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'anti-feixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.
Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).
Manté molts dels seus grans motius: creació al marge de tot principi estètic i moral, l'humor desaprensiu i cruel, l'erotisme líric, la deliberada confusió de temps i espais diferents
Objectius
Desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte. Acabar amb la cultura burgesa.
Tècniques de gravació
-Recorrent als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències.
-Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes.
-La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.
Películes
BALLET MÉCANIQUE
Un chien andalou
Actors i actrius
Simone Mareuil (1903-1954)
Conrad Veidt (1893-1943)
Nouvelle vague
Que es?
La nouvelle vague és un moviment que va sorgir cap a finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, però és important prestar atenció al context immediatament anterior, és a dir la postguerra mundial, que va ser el brou en què es van conrear totes les ruptures que els icònics anys 60 van portar amb ells.
Context històric
En política ens situem després de l’alliberament en la II Guerra Mundial. A l’any 1946 s’estableix la IV República de França (1946-1958) que econòmicament va suposar un notable creixement. Però a la vegada, s’estan perdent les colònies com Indoxina i Tunísia, fet que provoca que França vulgui quedar-se amb el territori d’Argèlia.
Al no estar tothom a favor, es crea el Front d'Alliberament Nacional Algerià (1954) de tendència comunista que afectarà sobretot en el jovent i que lluitarà en contra d’aquesta colonització.
La V república va arribar amb el càrrec del general Charles de Gaulle que va amenaçar amb un cop d’estat i es va renovar la constitució de la V república beneficiant al president.
La guerra d’Argèlia serà un tema recorrent en la nouvelle vague amb pel·lícules com Le Petit Soldat de Godard (1960) que reflectia la consciència social.
El 1960 Charles acceptarà la independència d’Argèlia.
En aquell moment moltes lluites juvenils s’estaven duent a terme de moviments esquerres però també estava present el terrorisme de l’extrema dreta. En aquell moment, el món es qüestionava de manera crítica l'imperialisme, el sistema territorial que Europa i el Nord d'Amèrica exercien sobre Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
La filosofia va estar molt relacionada amb ideologies d’esquerres i amb moviments com l’existencialisme o l’estructuralisme amb temes de la dona i la seva emancipació i l’alliberació sexual.
Característiques
- És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià y del llenguatge televisiu.
- En quant a l’estètica, volien ensalçar la naturalitat i la llibertat creativa i ho van fer a través de:
Blanc i negre
Il·luminació natural: mai utilitzaven il·luminació artificial. En interiors la llum era indirecta i rebotada per generar un ambient realista.
Gravaven amb càmeres modernes i lleugeres en mà, per poder tenir més llibertat. Evitaven les càmeres professionals i tenien un equip tècnic reduït. Això feia que poguessin fer moviments innovadors i seqüències llargues
Baix pressupost: això assegurava tenir major llibertat creativa.
Els sons, la llum i la música havien de emanar de la mateixa història: Enregistraven el so directament a la gravació en comptes de fer un doblatge a postproducció.
Escenaris naturals i llocs identificables, normalment exteriors a París.
Moments de improvització de rodatge i dels actors: Actors no professionals i joves amb actuació lliure i intuitiva, sense estrelles importants. Personatges sense rumb ni expectatives i un rodatge on el director ho és tot.
-Amb tot això es crea un estil de reportatge amb forma despreucupada que tractava sobre temes morals. Les històries tenen inspiració autobiogràfica i els temes són contemporanis i propers als joves.
La Nouvelle vague reivindicava el cinema d’autor com l’entenem avui dia, buscant una alternativa del cinema de Hollywood trencant les seves normes de manera voluntaria alhora que feia un homenatge als aspectes positius del cinema comercial.
- Aquest estil va fer un canvi al món del cinema, va donar una alternativa estética, de manera de produir i de contingut al món de les pel·lícules. Va canviar la percepció de la realitat i, va ser un cinema molt més expressiu que representatiu.
Guió
En el camp literari es planteja una narració diferent i original amb un apropament a la consciència i a la seva exploració. Un fet que repercutirà la Nouvelle Vague és la publicació dels clàssics de la novel·la negra americana on es donaran a conèixer autors com Raymond Chandler o Dashiell Hammett, que seran molt admirats sobretot per Jean-Luc Godard i François Truffaut.
Música
En la música destacarà el jazz americà que tindrà una gran repercussió a la mirada cinematogràfica de la Nova Ola.
Películes
Los 400 golpes - François truffault.
Primer llargmetratge de Francois Truffaut, punta de llança de la Nouvelle Vagui, que va obrir de bat a bat les finestres del llavors anquilosat cinema francès perquè es renovés amb l'aire del carrer. On relata la història d'un alumne parisenc, Antoine Doinel, que s'escapoleix de casa fugint d'uns pares negligents. Tot això fa que acabi per convertir-se en un criminal.
Cléo de 5 a 7 - Agnès Varda
És considerada com una de les millors pel·lícules del cinema francès, va ser el segon treball d'Agnes Vardà, pionera del cinema feminista a Europa. Aquesta pel·lícula narra la vida d'una cantant (Corinne Marchand) francesa quan narra la seva vida mentre espera els resultats de les seves proves de càncer.
Directors
Agnès Varda(de les primeres directores dones que hi va haver en la nouvelle vagué)
Jean-Luc Godard. (considerat un dels millors directors)
Louis Malle.
Jacques Rivette.
Free cinema
Que es?
És un moviment cinematogràfic que comença al 1956 i comporta tota la dècada del 1960.
Es va originar a Anglaterra per els cineastes que estaven descontents amb el cine de Hollywood ja que no era realista.
Context històric
Just quan va començar el free cinema el 1956 es va produir la guerra de Sinaí,, una alianza militar del Regne unit, Francia e Israel contra Egipte, la cual va durar 9 días.
En 1960 es va estendre la cultura popular de l'idioma ingles
Van apareixer el grup famós The Beatels
Fi de la rebel·lió del Mau Mau
Es forma el moviment nacional socialista el 1962
Es va produir la Revuelta de Brunei 1962
Resolució 2065 de l’Asamblea General de les Nacions Unida el 1965
Sorgeixen moviments socials o culturals com els "hippies" a Inglaterra
Característiques
Temas: Inconformisme social, crítica a la burgesia i societat immobilitzada.
Són històries amb un transfons de tristesa i amargura.
Las tramas solen se sobre l’avortament, l’homosexualitat i la liberació sexual de la dona.
Protagonistes: Joves treballadors o en atur de classe mitjana-baixa. La família solen estar desestructurades i amb un final no imaginable.
Escenari: Ciutats a les fosques i zones industrials.
Tipus de gravació: Equips petits amb la càmera a la mà i en moviment, en blanc i negre i amb un audio no sincronitzat.
Películes
La soledad del corredor de fondo
Colin Smith és un jove de classe obrera que viu als voltants de Nottingham. Un dia roba en un forn de pa i és enviat a un reformatori. Un cop allà comença a córrer, i gràcies a les seves qualitats com a corredor de fons va guanyant llocs en la institució penitenciària. Durant els seus entrenaments reflexiona sobre la seva vida anterior abans d’entrar al reformatori.
El salvatge ingenu
En un poble miner del nord d'Anglaterra, Frank Machin, tipus anglès de caràcter violent i arrogant, gaudeix de la glòria que li dóna ser l'estrella de l'equip local de rugbi. No obstant això, la relació amb la seva propietària, una jove vídua, li descobreix una nova forma de ser i de veure les coses.
Directors
Tony Richardson
Lindsay Anderson
Cinema d'autor
Que es?
Paral·lelament a la «nouvelle vague», molt proper a aquest i amb grans coincidències apareix a França el, «cinéma verité», de tendència documentalista, que busca captar la vida tal com és. Es va extendre per Canada i Estats Units. Neix a partir de la necessitat d'alguns cineastes de filmar la realitat sense condicionaments. Va tindre molta fama a finals dels 50 i a principis dels 60
Context històric
Els inicis es poden datar entorn de l'any 1947, després de la fi de la segona guerra mundial i es desenvolupa fonamentalment durant la dècada dels 50 i 60 del segle XX.
La dècada de 1950 va suposar la fi del colonialisme francès.
Comença com una reacció a la manera clàsica de fer pel·lícules.
El creador (Jean Rouch) s’inspira en una teoria de l’època: “la teoría del cine-ojo” de Dziga Vertov i en les pel·lícules documentalistes de Roberto Flaherty.
L’aparició d’equips de filmació més petits i per tant, més fàcils de portar, afavoreixen al moviment.
Les persones que van impulsar aquest moviment van ser: Jean Rouch, Jean-Luc Godard i sobretot Edgard Morin i Michel Brault, persones que van realitzar la primera pel·lícula pertanyent al cinema vérité: “Chronique d’un été” o “Cròniques d’un estiu”
Els vietnamites van perfeccionar una forma de guerra de guerrilles que es va mostrar molt eficaç contra els francesos. Després de la derrota a Dien Bien Phu el 1954, els francesos es van retirar de la Indoxina.
La lluita per la independència algeriana va ser més tèrbola. Algèria, que en teoria era un département francès, estava controlada en la pràctica per un milió de colons francesos que desitjaven salvaguardar els seus privilegis. Aferrada a les seves possessions, la comunitat colonial, recolzada per l'Exèrcit i la dreta, van rebutjar totes les exigències algerianes per assolir la igualtat política i econòmica.
El Govern va reaccionar amb mitjanes reformes. La pressió internacional va créixer sobre França per part de l'ONU, l'URSS i els EUA, mentre que els pieds noirs
Es va evitar per molt poc un complot per enderrocar el Govern francès i reemplaçar amb un règim d'estil militar quan el general Charles de Gaulle va acceptar assumir la presidència el 1958.
Els primers intents de reforma de De Gaulle, encaminats a la igualtat política i el reconeixement del seu dret d'autodeterminació, van enfurir els conservadors sense arribar a satisfer les ànsies independentistes dels algerians.
Després d'un cop d'Estat fallit el 1961, l'Organisation de l'Armée Secrète va recórrer al terrorisme. Va tractar d'assassinar De Gaulle en diverses ocasions i, el 1961, va esclatar la violència als carrers de París. La policia va atacar als manifestants algerians i va matar a més d'un centenar.
A l'any següent, Algèria obtenia la independència.
Característiques
Cameras molt mes lleugeras
Negatius amb major sensibilitat, molta més qualitat d’imatge
Millora del Zoom
Sincronització del so: so natural, sense postproducció
Gravacions amb la càmera a l’hombro
Actors no professionals
Problemes socials realas
Localitzacions reals
Llibertat en l'expressió de l’autor
Música
Jazz on a summer’s day (1959)
Documental que mostra a grans llegendes de la música jazz i gospel, que es van reunir en un mateix escenari en ocasió del festival de Jazz de Newport de 1958.
Películes
Crónica de un verano (1960)
Bajo el sol de Roma (1948)
Directors
Jean Rouch
Unes de les seves obres més importants són:
“Les Maitres Fous” del 1955
“Dionysos” del 1984
“Moi, un noir” del 1958
Jean-Luc Godard
Les seves obres més importants són:
“Film socialisme” del 2010
“Week-end” 1967
“La Chinoise” del 1967…