Còmic

Història del còmic

QUÈ ÉS?

Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica. Per fer-ho, els autors de còmics utilitzen tot un seguit de recursos gràfics

​

ORIGENS​

​

Al parlar dels antecessors de les historietes podríem remetre'ns als antics egipcis, que representaven molts dels seus mites en dibuixos i jeroglífics que realitzaven sobre fulls de papir. A més també feien murals, compostos per imatge i text, en forma de tira. També es podrien considerar com a origen del còmic als retaules medievals, els quals explicaven al poble històries, successos, crims, ... mitjançant imatges, i a les primitives pintures rupestres que consistien en representacions fetes sobre roques. Però potser els antecedents més propers a les historietes siguin les Auques i Auca; aquestes publicacions van començar a França al voltant de 1820 i es caracteritzaven per narrar petits contes i aventures mitjançant il·lustracions, encara que aquestes il·lustracions no formaven part de la vinyeta, sinó que s'agregaven a manera d'explicació complementària a peu dels gravats.

​

A casa nostra aquestes historietes també reben el nom de còmics. Durant molts anys van ser un dels nostres entreteniments més atractius i entranyables.

El 1904 es publicà En Patufet, un còmic escrit en català i que va aconseguir una gran difusió. Encara que el primer autèntic còmic va ser Dominguín, editat a Barcelona el 1915.

El 1917 es publica TBO, tal va ser la seva fama que a la fi va acabar sent el nom que es va utilitzar per dir a les publicacions infantils que  els seus temes es desenvolupen per mitjà de dibuixos.

Avui s'utilitza més la paraula còmic i, encara que al principi es va aplicar només per referir-se a les historietes còmiques, ara es fa servir també per a les historietes d'aventures, ciència-ficció i policíaques. Espanya va ser fructífera pel que fa a còmics es refereix, qui no recorda El Capitán Trueno, a Zipi i Zape, a Mortadelo i Filemó, ...? Segurament tots hem gaudit, o ho seguim fent, llegint la varietat de còmics que estan al nostre abast.

​

ESTIL

​

La historieta o còmic a poc a poc va anar desenvolupant el seu característic estil; en els seus inicis les vinyetes eren totes de la mateixa mida i els petits textos es col·locaven a peu de les mateixes. Aquestes vinyetes van evolucionar ràpidament, no solament pel que fa a la seva grandària sinó també als textos doncs aviat van aparèixer els entrepans. En qüestió de poc temps, el còmic es va convertir en una manera d'expressió independent. És molt característic en el còmic l'ús d'onomatopeies amb lletres grans o l'ús de certs símbols que ja són acceptats universalment, com una bombeta que s'encén per explicar que el personatge ha tingut una idea. Tot això fa que el còmic tingui un abast comunicatiu que difícilment pot aconseguir un altre mitjà d'expressió.

​

LA VINYETA

​​

La vinyeta és la representació pictogràfica del mínim espai i / o temps significatiu, i constitueix la unitat mínima de el muntatge del còmic.

L'enquadrament és la part seleccionada a la vinyeta. Lògicament, a el mateix fragment escollit, se li poden aplicar diferents enquadraments en funció de l'objectiu perseguit. Els personatges i decorats tenen un volum en la vinyeta més o menys segons la importància de el paper que exerceixin. Aquesta dimensió visual s'anomena pla. Aquests són dramàtics si es centren només en els personatges o recullen un determinat detall, i descriptius, si combinen els personatges amb el decorat.

​

La composició d'una vinyeta consisteix a distribuir i organitzar tots els elements que l‘integren. En la composició tenen un paper molt important la simetria o asimetria en la distribució dels elements, l'equilibri de masses o compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva.

Un objecte es veu més petit com més lluny està. Per aconseguir aquest efecte sobre un pla de dues dimensions s'utilitza la perspectiva, i per a això es determina el punt de fuga en la línia de l'horitzó (com a mostra l'autor del còmic amb el Sol). Aquesta línia pot estar dins o fora de la vinyeta (en aquest cas dins). La profunditat s'aconsegueix dibuixant amb traços més ferms i gruixuts el que és a prop, i més fins i desdibuixats el que apareix més lluny (petjades)

​

RECURSOS GRÀFICS

- Elements cinètics:

- La trajectòria, un seguit de línies que marquen el recorregut del desplaçament d'un personatge o objecte de l'escena per l'interior de la vinyeta, segons el traç es pot endevinar si és una trajectòria desenvolupada de forma lenta, ràpida, directa o sinuosa.

- L’impacte, que simbolitza el xoc d'elements i que generalment es representa com una expansió de línies que es dispersen en forma estrellada i irregular dins de la qual es produeix l'acció. Pot acompanyar-se d'estrelles o núvols de pols i fum. També s'hi poden plantejar onomatopeies que facin més sonor l'impacte.

- Els núvols de pols. Es solen utilitzar situats darrere d'un element que es mou a gran velocitat per indicar aquesta velocitat.

- Les estrelles. S'utilitzen per representar cops, xocs, o atordiment. Si s'ha rebut una pallissa també es representa gràficament com un seguit d'estrelles i planetes donant voltes al cap en cercles concèntrics.

- El moviment repetit, consisteix en la repetició de línies de contorn més o menys completes, al costat oposat al sentit del desplaçament. És la manera de representar moviments com flexions, girs ràpids, cops de puny, etc.

- La tremolor, línies al voltant d'un personatge o element que segons si estan dibuixades de forma impetuosa o tremolosa, simbolitzen desequilibri, por o nerviosisme.

- Metàfores visuals: Són recursos gràfics que simbolitzen situacions o estats d'ànim determinats.

- Una bombeta sobre el cap del personatge indica que ha tingut una bona idea.

- Un tronc i una serra, indica que el personatge està dormint i fent roncs (representa que el soroll del ronc és similar al xerrac tallant el tronc).

- Els elements paralingüístics, per identificar paraules malsonants i en els quals es solen dibuixar serps, núvols amb llamps, granotes,...

​

LLENGUATGE

​

“Entrepà” o bafarada: és l’espai en el que es col·loquen els textos que pensen o diuen els personatges. Tenen dues parts: el globus i el delta. Hi ha diversos tipus de bafarades segons el sentiment que expressen:

• Veu baixa = bafarada amb punts suspensius

• Veu forta = bafarada puntxaguda

• Normal = globus i delta

• Pensament = núvol i rodones

• Veu tremolosa = bafarada amb curves

• En off = el delta de la bafarada senyala un lloc fora de la vinyeta: el personatge que parla no apareix.​

Si hi ha una bafarada dins d’una bafarada, indica les pauses que fa el personatge a la seva conversa. A més, quan hi ha diversos deltes i un globus, vol dir que el mateix text l’està dient més d’un personatge. 

​​Cartel·la: és la veu del narrador. No es posa a la imatge, sinó a la part superior de la vinyeta. Té una forma rectangular. ​​​​

​

Cartutx: tipus de cartel·la que serveix d’enllaç de dues vinyetes consecutives. L’espai de la vinyeta està ocupat pel text. 

Onomatopeia: és la imitació d’un so o soroll de la realitat. Pot estar dins o fora del globus.

Tipus de lletra: el que més s’utilitza és el d'impremta. Depenent de les característiques dels personatges i el to en el que parlin, s’utilitzaran lletres d’un altre tipus i tamany.  

​

SÍMBOLS

Metàfora visual: és una convicció gràfica, és a dir, una norma acceptada mitjançant un pacte i una costum, per expressar una idea a través d’una imatge. 

Figures o línies cinètiques: ofereixen la il·lusió de moviments a través de línies, núvols, estrelles irregulars, descomposició…

Símbols de recolzament: serveixen per enriquir l’expressió dels personatges d’una història. Per exemple, símbol d’admiració per indicar sorpresa, símbol d’interrogació per expressar dubtes o més d’un símbol junt per donar importància.